Ciutat intonsa

El llibre és Ciutat de Déu, i no pas la novel·la de Paulo Lins que va donar lloc a la pel·lícula del mateix títol, sinó el poemari amb el qual Manuel Bertran Oriola va guanyar el premi Ciutat de Barcelona 1955 de poesia catalana.

El destinatari de la dedicatòria era Josep M. de Sagarra:

A 
Josep Mª de Sagarra
amb l'afecte i l'admiració
de sempre
MB....
1 març 1958

Podem suposar que l'afecte era correspost. Més improbable és que ho fos l'admiració, no només per Sagarra, sinó també pels seus successors en la possessió del llibre, perquè l'exemplar dedicat (núm. 692) hores d'ara continua intons.

Ciutat de Déu, tancada, intacta i engroguida.

Del polític poeta al tenor poeta (i "propina")

L'autor és Ventura Gassol; el llibre, Les tombes flamejants; el destinatari de la dedicatòria, Emili Vendrell pare.

A l'amic Emili Vendrell
tenor-poeta, homenatge
de devota amistat
        Ventura Gassol

Però el llibre porta una "propina" inusual: el propietari hi havia guardat les cartes que l'empresari líric Luis Calvo havia escrit al setembre de 1947 a Hipólito Làzaro, a Mercé Capsir i al mateix Vendrell; aquest havia de convèncer els dos primers a fi i efecte de que participessin, com ell mateix, en l'acte artístic d'(auto)homenatge a l'empresari que es programava pel dia 26 de setembre, amb motiu de la seriosa malaltia que Calvo estava sofrint. L'acte, molt lluït, va tenir el lloc el dia previst al teatre Calderón.

Endevina-ho, que és fàcil

No és un llibre massa antic. Es tracta d'una simpàtica i premiada novel·la de lladres i serenos que es llegeix fàcilment. L'autor, Agustí Vehí, traspassat prematurament fa uns anys. Llàstima. 

El destinatari de la dedicatòria, també traspassat, l'endevinareu fàcilment a partir del text dedicatori. Si algú es despista us diré que a la mateixa parada dels Encants hi havia diccionaris de dubtes i eines similars que portaven el segell de una coneguda revista que des dels primers temps de la transició combinava el periodisme d'investigació un xic sensacionalista (grans titulars i il·lustracions fotogràfiques) amb dones destapades (les famoses ocupaven la portada). Vet aquí la dedicatòria, amb "lapsus calami" inclós:

Per amb (sic) Xavier

amb tota la meva

admiració per la

persona que amb un

valor personal admirable

i una capacitat

d'anàlisi fora del

comú, ens va

ajudar a entendre

els punts?, els moments

i els grups més foscos

de la nostra petita,

fràgil i difícil

democràcia!

Gràcies! Amb tot

el meu respecte.

Signatura (Agustí?)