Allò que no està originàriament imprès en un llibre, però que està en el llibre: dedicatòries (de l'autor o de qui regala), ex-libris, anotacions, segellats, curiosos punts de lectura, enquadernacions...

martes, 19 de abril de 2016

L'insomni de l'insecte

Això només pot passar, si és nou, amb un llibre del Màrius. Passa amb els llibres antics que crien animalons de tota mena, animalons que a vegades fugen enèrgicament quan treus els llibres del prestatge o que queden amagats forada que forada un full i un altre i un altre...
Amb els llibres nous no passa; no hi ha temps, no hi ha esca, aquests llibres nous normalment son poc mengívols, els fan amb materials la biodegradabilitat dels quals els fa esdevenir metzinosos... Per això parlo d'excepcionalitat!
Me'l van regalar fa uns dies. És un exemplar de L'esfera insomne, col·lecció alabatre de LaBreu Edicions, publicat el 2015.
Aquí teniu la tapa, em van dir que el "bitxo" que l'exorna el va triar el mateix autor:

I ara mireu la cara interior de la contratapa, just a sobre el cau reservat al CD:

més detall:


Sí, un insecte! No hi entenc (sempre vaig catejar en naturals), probablement un paràsit, un d'aquells que semblen tenir la panxa plena de sang aliena. Ah, què terriblement Sampere, tot plegat! Sobre la seva veu digitalitzada, sobre el seu verb desbordat, quelcom s'ha fet carn d'insecte...


No sé, hauré d'adquirir algun d'aquells insecticides translúcids que diu ell...On collons els venen? A Andorra?
(El llibre, no cal dir-ho, es boníssim, pletòric...)

miércoles, 17 de junio de 2015

Dos poetes ben diferents

Diferents en formació, en ideologia, en concepció del món, però amics. D'una banda, Joan Prat Esteve (Armand Obiols), l'obra del qual resta eclipsada per la presència gegantina de la seva companya Mercé Rodoreda. De l'altra, Jaume Agelet i Garriga, una d'aquelles persones d'ordre que mantenen la fidelitat a la llibertat i que, per això, acaben resultant incòmodes pels capsigranys de les consignes reductives.
El llibre és el poemari Rosada i celistia (Lleida, 1949).


Al poeta Armand
Obiols, amb tot el 
meu afecte, admira-
ció i amistat
   J. Agelet i Garriga
    Paris, 1949





martes, 1 de enero de 2013

Del literat al propagandista de l'excursionisme

El llibret no és gran cosa: una obreta teatral d'aquelles que es troben sense dificultat en el comerç perquè els llibreters no saben com treure-se-les de sobre: Prudenci Bertrana, El fantasma de Montcorb (Comédia en tres actes...Escenificació del conte d'Oscar Wilde El Fantasma de Canterville), Llibreria Milà, Barcelona, s.a (estrenada l'any 1930). L'autor, Prudenci Bertrana, és prou conegut. El destinatari de la dedicatòria, Francesc Pujol Algueró, va fer país divulgant l'excursionisme. 


Val a dir que Prudenci Betrana va escriure el pròleg del llibre de Pujol Del nostre excursionisme, publicat l`any següent.



Al bon amic i company
F. Pujol i Algaró
coralment
P.Bertrana

viernes, 25 de mayo de 2012

L'ex-libris de l'estudiant pobre

El llibre podia ser qualsevol llibre de text o de consulta. En aquest cas es tracta d'una edició impresa a Girona el segle XVIII "ex. Typ. Narcissi Oliva" de la Exercitatio Dialogistica Linguae Latinae de Vives anotat per Pedro Mota i completat amb un índex de paraules difícils en llatí, espanyol i català de Joan Ramírez (aquí en podeu consultar un altre exemplar).
Ens fixarem, però, en allò que és únic: les anotacions de tres propietaris successius. Utilitzen formes convencionals, que no deixen de tenir, però, el seu encant. Com podrem observar, a més, a algun d'aquests estudiants els hi convenia de debó esforçarse en el llatí (només cal veure, més avall, com escriu un dels adagis erasmians).
Altres anotacions ens fan pensar en l'avorriment que a vegades ataca l'estudiant o a la necessitat perentòria d'anotar una frase (tal vegada una traducció, una idea pelegrina o qui sap què...




Aquest llibre es de Joseph
Serralta y Brandia si
lo pert darae tres quartos
q de? trobas â 14 de Juliol
en lo any
1796
desenganys del mon
y soledats de la vida
- - - - - - - - - - -
Primum egina pueros
optimas alis. Hierusalem
Hierusalem com mes
anam manco valem

 
Hic Liber inter est
mea Dominico
Pagés Lido Vale
-         - - - - -
Allador sabio ÿ prudente
el libro que tu has allado
sabes que ÿo le perdido por
tenerlo mal guardado a tus
manos a llegado si buena
persona eras sapias que me
lo (vo)lbieres y si mi nombre
quieres ver me digo
Domingo Pagés Pablo Pallares para
con Christo Morir.


Hic Liber interest
mea   Joan Pau
Pau Pallares Estudian
-         - - - - - - - -
sumo concessi
concedint vos al perdo
an al minyo que corria sense lo
barret  · la pobre cansat
pendra dos tassas de vi
despres del treball

martes, 1 de mayo de 2012

Una lloança enverinada

Tothom pot tenir un mal moment. I si es tracta de dedicar llibres, el podia tenir fins i tot Rossend Llates. El llibre dedicat era un exemplar de la seva (en aquell temps, però, parlant amb exactitud, de Rosendo) Vida de San José Oriol, publicat l'any 1953 per la Editorial Barna, S.A.

El destinatari era el lletraferit vilanoví Oriol Puig Almirall, del qual en Llates en fa la lloança, però una lloança enverinada. Jo pregunto: quin mèrit té pertànyer a una família determinada? Fins on jo sé, hom no tria la família en la qual neix. És veritat que, de gran, una persona pot renegar dels seus orígens. Però, en principi, néixer en una bona família, per exemple, no té massa mèrit. El nostre món, injust com és, és ple d'imbècils de bona família. Com també hi ha personatges genials que han arribat a ser-ho, malgrat la família a la qual pertanyen. Ergo, o bé per Rossend Llates la paraula "mèrit" tenia un significat que desconec, o bé l'Oriol Puig va arribar on va arribar malgrat l'handicap de pertànyer a la família de Sant Josep Oriol. 


Al poeta i comediògraf
Oriol Puig Almirall, que a
tants de mèrits afegeix el de
pertanyer a la família d'aquell
gran barceloní que fou el Sant.
                         RossendLlates
Vilanova i Geltrú, 28 - IV - 56


viernes, 23 de marzo de 2012

Excursus: cagada digitized by Google

Avui surto dels únics exemplars a fi i efecte d'expressar el meu astorament. Jo pensaba que a Google llibres feien servir utillatge d'aquest tipus:



O bé d'aquest altre:


Però resulta que consultant un llibre m'he trobat amb això:


És digne d'atenció l'equipament: fixeu-vos quins guants protectors (poc pressupost?). Home, potser només cal tocar les pàgines (perquè s'aguantin) amb la punta dels dits, però l'evidència és que el tiu aquest hi recolza mitja mà, amb tanta traça que envia vuit línies a la dimensió desconeguda. No sé, potser és veritat que n'estic fent un gra massa, total només és un llibre imprès el  1570. I, a més, Google llibres és, ara per ara, un servei gratuït...

martes, 13 de marzo de 2012

El relligador botxí

Passa a vegades: una bona guillotinada i els caràcters queden escapçats. A vegades ho paguen els peus d'impremta, a vegades les notes marginals. En aquest cas li ha tocat a la dedicatòria. És un exemplar de Maladies et facultés diverses des mystiques, obra del doctor Charbonnier, imprés a Brusseles l'any 1875 (encara es troba sense dificultat a llibreries antiquàries, i més fàcilment encara en aquesta cosa horrible del facsímil industrialitzat que és el print-on-demand).



El doctor Charbonnier era un naturalista que atribuïa els fenòmens místics (incloent-hi els estigmes) a la confluència de factors com els efectes desnutricionals del dejuni, el clima càlid i l'autosuggestió. Del destinatari de la dedicatòria no en sé res. Un propietari posterior, que va estampar el segell entintat de la seva biblioteca a la portada, va ésser el doctor Otero Acevedo, un metge que a finals del segle XIX s'interessà científicament en els fenòmens espiritistes.


A mon ami José Ferrag[ut]
hommage de l'auteur?
Charbon[nier]