Allò que no està originàriament imprès en un llibre, però que està en el llibre: dedicatòries (de l'autor o de qui regala), ex-libris, anotacions, segellats, curiosos punts de lectura, enquadernacions...

martes, 31 de octubre de 2017

Ciutat intonsa

El llibre és Ciutat de Déu, i no pas la novel·la de Paulo Lins que va donar lloc a la pel·lícula del mateix títol, sinó el poemari amb el qual Manuel Bertran Oriola va guanyar el premi Ciutat de Barcelona 1955 de poesia catalana.

El destinatari de la dedicatòria era Josep M. de Sagarra:


Josep Mª de Sagarra
amb l'afecte i l'admiració
de sempre
MB....
1 març 1958

Podem suposar que l'afecte era correspost. Més improbable és que ho fos l'admiració, no només per Sagarra, sinó també pels seus successors en la possessió del llibre, perquè l'exemplar dedicat (núm. 692) hores d'ara continua intons.


Ciutat de Déu, tancada, intacta i engroguida.


viernes, 10 de marzo de 2017

Del polític poeta al tenor poeta (i "propina")

L'autor és Ventura Gassol; el llibre, Les tombes flamejants; el destinatari de la dedicatòria, Emili Vendrell pare.


A l'amic Emili Vendrell
tenor-poeta, homenatge
de devota amistat
        Ventura Gassol

Però el llibre porta una "propina" inusual: el propietari hi havia guardat les cartes que l'empresari líric Luis Calvo havia escrit al setembre de 1947 a Hipólito Làzaro, a Mercé Capsir i al mateix Vendrell; aquest havia de convèncer els dos primers a fi i efecte de que participessin, com ell mateix, en l'acte artístic d'(auto)homenatge a l'empresari que es programava pel dia 26 de setembre, amb motiu de la seriosa malaltia que Calvo estava sofrint. L'acte, molt lluït, va tenir el lloc el dia previst al teatre Calderón.


sábado, 7 de enero de 2017

Endevina-ho, que és fàcil

No és un llibre massa antic. Es tracta d'una simpàtica i premiada novel·la de lladres i serenos que es llegeix fàcilment. L'autor, Agustí Vehí, traspassat prematurament fa uns anys. Llàstima. 

El destinatari de la dedicatòria, també traspassat, l'endevinareu fàcilment a partir del text dedicatori. Si algú es despista us diré que a la mateixa parada dels Encants hi havia diccionaris de dubtes i eines similars que portaven el segell de una coneguda revista que des dels primers temps de la transició combinava el periodisme d'investigació un xic sensacionalista (grans titulars i il·lustracions fotogràfiques) amb dones destapades (les famoses ocupaven la portada). Vet aquí la dedicatòria, amb "lapsus calami" inclós:
Per amb (sic) Xavier
amb tota la meva
admiració per la
persona que amb un
valor personal admirable
i una capacitat
d'anàlisi fora del
comú, ens va
ajudar a entendre
els punts?, els moments
i els grups més foscos
de la nostra petita,
fràgil i difícil
democràcia!
Gràcies! Amb tot
el meu respecte.
Signatura (Agustí?)


martes, 19 de abril de 2016

L'insomni de l'insecte

Això només pot passar, si és nou, amb un llibre del Màrius. Passa amb els llibres antics que crien animalons de tota mena, animalons que a vegades fugen enèrgicament quan treus els llibres del prestatge o que queden amagats forada que forada un full i un altre i un altre...
Amb els llibres nous no passa; no hi ha temps, no hi ha esca, aquests llibres nous normalment son poc mengívols, els fan amb materials la biodegradabilitat dels quals els fa esdevenir metzinosos... Per això parlo d'excepcionalitat!
Me'l van regalar fa uns dies. És un exemplar de L'esfera insomne, col·lecció alabatre de LaBreu Edicions, publicat el 2015.
Aquí teniu la tapa, em van dir que el "bitxo" que l'exorna el va triar el mateix autor:

I ara mireu la cara interior de la contratapa, just a sobre el cau reservat al CD:

més detall:


Sí, un insecte! No hi entenc (sempre vaig catejar en naturals), probablement un paràsit, un d'aquells que semblen tenir la panxa plena de sang aliena. Ah, què terriblement Sampere, tot plegat! Sobre la seva veu digitalitzada, sobre el seu verb desbordat, quelcom s'ha fet carn d'insecte...


No sé, hauré d'adquirir algun d'aquells insecticides translúcids que diu ell...On collons els venen? A Andorra?
(El llibre, no cal dir-ho, es boníssim, pletòric...)

miércoles, 17 de junio de 2015

Dos poetes ben diferents

Diferents en formació, en ideologia, en concepció del món, però amics. D'una banda, Joan Prat Esteve (Armand Obiols), l'obra del qual resta eclipsada per la presència gegantina de la seva companya Mercé Rodoreda. De l'altra, Jaume Agelet i Garriga, una d'aquelles persones d'ordre que mantenen la fidelitat a la llibertat i que, per això, acaben resultant incòmodes pels capsigranys de les consignes reductives.
El llibre és el poemari Rosada i celistia (Lleida, 1949).


Al poeta Armand
Obiols, amb tot el 
meu afecte, admira-
ció i amistat
   J. Agelet i Garriga
    Paris, 1949





martes, 1 de enero de 2013

Del literat al propagandista de l'excursionisme

El llibret no és gran cosa: una obreta teatral d'aquelles que es troben sense dificultat en el comerç perquè els llibreters no saben com treure-se-les de sobre: Prudenci Bertrana, El fantasma de Montcorb (Comédia en tres actes...Escenificació del conte d'Oscar Wilde El Fantasma de Canterville), Llibreria Milà, Barcelona, s.a (estrenada l'any 1930). L'autor, Prudenci Bertrana, és prou conegut. El destinatari de la dedicatòria, Francesc Pujol Algueró, va fer país divulgant l'excursionisme. 


Val a dir que Prudenci Betrana va escriure el pròleg del llibre de Pujol Del nostre excursionisme, publicat l`any següent.



Al bon amic i company
F. Pujol i Algaró
coralment
P.Bertrana

viernes, 25 de mayo de 2012

L'ex-libris de l'estudiant pobre

El llibre podia ser qualsevol llibre de text o de consulta. En aquest cas es tracta d'una edició impresa a Girona el segle XVIII "ex. Typ. Narcissi Oliva" de la Exercitatio Dialogistica Linguae Latinae de Vives anotat per Pedro Mota i completat amb un índex de paraules difícils en llatí, espanyol i català de Joan Ramírez (aquí en podeu consultar un altre exemplar).
Ens fixarem, però, en allò que és únic: les anotacions de tres propietaris successius. Utilitzen formes convencionals, que no deixen de tenir, però, el seu encant. Com podrem observar, a més, a algun d'aquests estudiants els hi convenia de debó esforçarse en el llatí (només cal veure, més avall, com escriu un dels adagis erasmians).
Altres anotacions ens fan pensar en l'avorriment que a vegades ataca l'estudiant o a la necessitat perentòria d'anotar una frase (tal vegada una traducció, una idea pelegrina o qui sap què...




Aquest llibre es de Joseph
Serralta y Brandia si
lo pert darae tres quartos
q de? trobas â 14 de Juliol
en lo any
1796
desenganys del mon
y soledats de la vida
- - - - - - - - - - -
Primum egina pueros
optimas alis. Hierusalem
Hierusalem com mes
anam manco valem

 
Hic Liber inter est
mea Dominico
Pagés Lido Vale
-         - - - - -
Allador sabio ÿ prudente
el libro que tu has allado
sabes que ÿo le perdido por
tenerlo mal guardado a tus
manos a llegado si buena
persona eras sapias que me
lo (vo)lbieres y si mi nombre
quieres ver me digo
Domingo Pagés Pablo Pallares para
con Christo Morir.


Hic Liber interest
mea   Joan Pau
Pau Pallares Estudian
-         - - - - - - - -
sumo concessi
concedint vos al perdo
an al minyo que corria sense lo
barret  · la pobre cansat
pendra dos tassas de vi
despres del treball